Per fi la colla Gegantera de la Sagrada Família ha tornat a l'activitat després de l'aturada nadalenca. La primera cercavila del 2010 ha sigut a la Trobada de Gegants i Capgrossos de la Festa Major de Sant Vicenç de Montalt. Aquesta bonica població del Maresme ens ha rebut, molt d'hora pel matí, amb fresca i un sol esmorteït que amenaçava una pluja que finalment no ha arribat.
Avui tothom ha arribat puntualment a la biblioteca del barri per recollir els gegants, es notava que hi havia ganes de festa, tot i faltar-nos un dels animadors oficials de la colla. L'Enric, el nostre singular cap de colla, s'ens ha lesionat i avui ens ha deixat orfes de les seves bromes i acudits.
Lamentant les absències però amb molt bon humor hem arribat els primers a la plantada dels gegants. Ràpidament hem muntat els gegants i ens hem dirigit al fantàstic esmorzar amb que ens ha obsequiat la colla amfitriona, això si ells posaven la teca i cadascú es cuinava lo seu. Més divertit!!!!!
Després de l'esmorzar i els cafès ha començat la cercavila. Només quatre portadors per a un recorregut molt exigent, i una gran, tant en quantitat com en qualitat, representació de músics.
La passejada ha començat amb la primera pujada del matí, i és que els forts desnivells del poble ha fet que els portadors suéssim amb ganes. I si portar un gegant de més de 50 quilograms no és fàcil, tampoc ho és bufar la gralla o tocar el tabal. Però veure la gent divertir-se amb els nostres balls i amcopanyar-nos tot el camí ens ha donat forces per fer la nostra tasca.
D'entre tots els músics n'hi havia un molt neguitós. Avui, en Jordi, havia decidit ser-li infidel al seu instrument i fer-li el salt amb la gralla. L'experiència ha sigut un èxit, i tot i no separar-se del seu sac de gemecs, les males llengües diuen que en ell guarda l'ànima, es pot considerar un graller a l'alçada de l'exigent grup de músics de la colla Gegantera de la Sagrada Família.
El dia d'avui ha tingut, per a mi, dos anècdotes curioses. La primera, que de entre els molts veïns que sortien de les seves cases per donar-nos ànims o oferir-nos un refrigeri, hi havia un capgròs de carn i os. L'avi Pera té l'honor de tenir un capgròs inspirat en ell.
La segona ha sigut l'emocionant ball final de la colla local, amb la participació d'un invident, el geganter Pedro Jurado, fent ballar el gegantó d'en Toni Sors, i demostrant d'aquesta forma el poder integrador del fet cultural català.
Finalment hem arribat a la Plaça de l'Església a on ha tingut lloc el ball final de cada colla, els parlaments i entrega d'obsequis, i la gran ballada final de les onze colles participants simultàniament. Un gran final per un començament d'any immillorable.
L'any 2009 per la majoria de gent serà recordat per l'any de la crisi, d'altres el recordaran pel Barça de les 6 copes, alguns potser el recordaran per que se'ns va anar Pepe Rubianes (gran Pepe!!), o pel fracàs de la Cimera de Copenhaguen o fins i tot per films com Avatar de James Cameron; però jo estic segur que el primer que em vindrà a la memòria serà el primer castell de 7 que va fer la més petita de les colles de la ciutat de Barcelona. I ho recordaré així per que jo vaig ser-hi.
Tota història té un principi, i aquesta comença molt abans, el 28 d'octubre del 2007, uns minuts abans de descarregar la nostra primera torre de 6, quan el Joan1 em va dir: "aquest cop l'hem de fer, ens ho mereixem". En aquells moments tot i que la temporada no havia sigut un desastre com la del 2006, veníem de fer una Diada de la Mercè no gaire bona i un fracàs en la nostra diada hagués sigut un cop molt dur per a la colla. Però no va ser així i l'empenta que ens va donar el nostre 5è Aniversari va permetre que la nova tècnica agafés una colla amb força per afrontar nous reptes.
L'any 2008 la nova tècnica, encapçalada pel Marc Trilla i el seu lloctinent en Joan Jutglar2, va fer un tomb a l'història de la colla. Afavorits per l'entrada de força gent jove i gràcies a una nova forma d'assajar molt més estructurada i disciplinada molt aviat van arribar els èxits, com el primer 5 de 6 a la festa major del nostre barri. Una temporada tan bona forçosament tenia de finalitzar amb un castell de 7 descarregat, com a mínim. El dia escollit per intentar-ho va ser pel nostre 6è Aniversari... I va ser un autèntic fracàs, dos cops se'ns va caure el 3 de 7 i tant física com mentalment ens va deixar molt tocats. Tot i aquell desgraciat intent, el 2008 era el millor any de la colla fins aquell moment, i el futur era esperançador.
Aquest 2009 va començar amb una colla molt activa i cohesionada socialment, gràcies sobre tot a una junta molt seriosa i treballadora presidida per Lluís Subirana amb Adolfo Zarco com sotspresident. Els dos principals projectes de la junta per aquest any eren la millora de la parada de marxandatge de la colla i aconseguir un nou i millor local d'assaig . Els resultats han estat immillorables. La paradeta és molt maca i convida a comprar, a més està portada amb gran diligencia per les seves encarregades, i la diversificació de productes relacionats amb la colla que oferim han revitalitzat aquesta font d'ingressos. I el nou Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Sagrada Família, fruït de molta feina entre els polítics i les entitats del barri, és el lloc perfecte on assajar, i en poques setmanes ja ens sentim com a casa.
Enguany també s'ha fet patent la gran integració de la colla al barri de la Sagrada Família, els tallers castellers sovintegen a les escoles i carrers del barri, i agafa força un fet sorprenent, molts castellers s'afegeixen a d'altres colles dedicades a la cultura popular al nostre barri. Així és fàcil veure membres de la nostra colla formant part dels Trastokats, La Farfolla, Els Bestialots Espurnats, i com no de la Colla Gegantera de la Sagrada Família de la que tinc l'honor de ser un dels seus portadors juntament amb la meva filla que és grallera i la meva dona que és la fotògrafa.
Un altre curiositat són les 12 Torres, els grallers i tabalers de la nostra colla han crescut molt en nombre de músics i en qualitat, convertint-se en un dels nostres referents. És un plaer escoltar els nostres músics animant i fent ballar a castellers i públic en general; les cercaviles amb ells són les més divertides i corejades, i és admirable la seva disposició per ajudar a d'altres colles que vagin curtes de músics. En algunes ocasions també fan actuacions pròpies i moltes vegades se'ls pot veure tocar amb els gegants del nostre barri. En Guillem Ortega és el cap de la colla i un dels artífex de l'èxit d'aquest grup de músics.
Si socialment la colla començava el 2009 en una situació inmillorable, en el pla casteller teníem urgències históricas. L'objectiu era molt clar, castells de 6 per sota, pilar de 5 i com a mínim un primer castell de 7.
Molt aviat ens vam adonar de que la tasca no seria gens fàcil. Sta. Eulàlia, la primera diada de l'any i una de les cuatre més senyalades, va ser un desencís. Tot i portar a plaça força castellers, els injustus virus invernals ens van deixar sense canalla apte per pujar. Els dubtes sobre les nostres capacitats haguéssin sigut normals en aquesta situació, però la serenitat i confiança de la tècnica es van contagiar i els assajos de finals de febrer i principis de març van ser molt profitosos.
Per a la Festa Major de la Sagrada Família la colla es va portà una de les grans alegries de l'any. Amb la canalla recuperada vam tornar als nostres millors castells, i a sobre descarregàrem el primer 3 de 6 per sota dels CSF. D'aquell dia recordo, sobre tot, l'explosió de joia de la colla al descarregar el nostre primer castell de 6 per sota. Els crits d'alegria d'aquell matí van servir per a que la colla es desfogués.
Després d'una de freda i una de calenta al inici de l'any la resta de les actuacions fins l'estiu són fantàstiques. La moral esta pels núvols i descarreguem amb facilitat castells que fins feia dos anys ens semblaven molt complicats. Penso que un dels fets vertebradors del bon ambient de la colla és la calçotada del març, molt ben organitzada, que ens uneix per assolir els nostres objectius. També ajuda, evidentment, que la feina feta cada dimarts i divendres es reflecteixi en totes les actuacions. Durant la primera meitat de l'any la colla fa un 5 de 6, dos torres de 6 i tres 3 de 6ps, entre d'altres castells.
Les vacances d'estiu sempre són un punt d'inflexió en l'esdevenir de la nostra colla. La relaxació d'aquests dies fa feixuc tornar als assajos, a més a la canalla la calor i l'aire lliure els fa créixer per a desesperació dels seus tècnics. Però l'importància que té per a la nostra colla la segona meitat de l'any, amb la festa gran de la nostre ciutat i la nostra diada, no ens podia fer que ens adormíssim a l'hora de reprendre la feina.
El 24 de setembre va arribar La Mercè, després d'una encoratjadora diada de preparació, amb la colla disposada a donar-ho tot. Les setmanes prèvies havíem assajat molt especialment el pilar de 5, l'havíem descarregat dos cops i fins i tot un cop el vam fer per sota. Era lògic que el rum-rum dins de la colla era que el portaríem a la plaça Sant Jaume.
De bon principi els verds ens vam fer notar, la primera mostra de que anàvem forts va ser la gran cercavila que ens van oferir els nostres músics; en tot moment ens van fer gaudir i ballar amb el seu ampli repertori interpretat de forma magistral. Un cop a plaça els 120 castellers, que per primer cop aconseguíem aplegar, es van concentrar en la feina. És molt maco de veure en les fotografies com enguany, la taca verda va ser més gran que mai.
Desprès d'un pilar caminat per una plaça atapeïda de gent, la colla va descarregar la millor actuació de 6 possible. La torre, el 5 de 6, i el 3 de 6ps van ser molt corejats pel nombrós púbic assistent a l'acte. Tots estàvem molt feliços i segurs de que tancaríem la diada amb el pilar desitjat.I no varem decebre, el pilar de 5 es va descarregar sense problemes provocant l'esclat de sentiments que va provocar la catarsi necessària per afrontar la diada de la colla.
Abans d'arribar a la nostra diada els CSF havíem sigut convidats a un acte molt especial. El Concur7 és, com el seu nom indica, un concurs de colles de 7 i les millors colles de 6, que es celebra a Torredembarra els anys que no hi ha concurs a Tarragona. En el món casteller no tothom pensa que fer castells pugui tenir un rerefons esportiu, per això hi ha gent que no és gaire amiga dels concursos. La colla no és diferent en aquest aspecte, però tot i així vam decidir anar-hi. Penso que tots els dubtes es van esvair al copsar l'ambient de camaraderia regnant entre les colles. Les colles vam intentar els nostres millors castells, i a més vam ajudar a que les altres colles també els fessin. Finalment el dia va sortir rodó, amb una molt honrosa 8a posició, i un divertit dinar de carmanyola al costat de la platja amb remullada final.
Finalment va arribar la nostra diada. El cap de setmana va ser molt llarg, encara que menys del que hagués volgut el jovent. Dissabte molts dels nostres castellers van participar del seguit d'actes que es celebraven al barri. I diumenge 18 d'octubre a les 11 del matí, després de les tradicionals matinades, la colla es va dirigir en cercavila, envoltada de familiars, amics, coneguts i turistes, cap al Temple de la Sagrada Família.
Tots els que ens estimaven, i havien pogut anar, estaven allà; 140 camises verdes bategant amb un sol cor. I no ens enganyem, els batecs s'escoltaven forts i ràpids entremig del batibull de gent que ens havia vingut a veure. Els nervis continguts no es podien dissimular, tot i així no ens van trair i els pilars de benvinguda es van fer sense problemes.
Molt aviat va arribar el moment desitjat. L'estructura escollida, a diferència de l'any anterior, havia sigut el 4 de 7. Tot i que la concentració era màxima no ens vam poder estalviar una primera pinya desmuntada que ens va ficar més pressió. Però el nostre cap de colla és el Guardiola dels Castellers de la Sagrada Família, i al ritme dels seus mítics crits, la nostra colla va escriure la que fins ara és la pagina més gloriosa de la seva curta història. No va ser fàcil, es va patir molt i hi va haver dubtes, però la fe en nosaltres mateixos ho va fer possible. L'èxtasi final va ser indescriptible, val molt la pena viure un sentiment així, a la vida no tothom pot gaudir d'una sensació de felicitat tan pura, i aquest moment paga tant d'esforç i temps dedicat a una tasca de la qual no es treu cap benefici material, només el plaer d'assolir un objectiu conjunt amb els companys.
La diada va continuar sense problemes, només es veien cares somrients, ulls plorosos i moltes abraçades. Vam descarregar la resta de castells, i quan creia que faríem el pilar de 5, la tècnica em va sorprendre amb el primer vano de 5 dels CSF. Va ser la cirereta del pastís, i una demostració de la nostra força que em va fer tant feliç com el castell de 7.
Amb la diada castellera finalitzada va arribar la festa. El cap de colla va ser cruelment llançat al llac de la Plaça Gaudí, però no va ser el únic en tastar l'aigua. D'altres vam acabar amb el cap ben pintat del color de la nostra colla i amb la posició que ocupàvem al castell pintada a la cara. I tots plegats comentàvem la jugada entre riures i abraçades. Ja amb el plat de paella davant va començar a sortir el cansament acumulat, però encara van quedar forces pels discursos obligats en un dia així.
La resta de la temporada ha sigut exòtica. Hem passat fred a Poble Sec i en el Tibidabo, hem actuat per primer cop a la Catalunya Nord, i fins i tot hem fet una actuació sota els llums nadalencs. No hem fet cap més castell de 7, però si ens han quedat forces per un parell de pilars de 5 més. El cert es que he notat a la colla una mica cansada després de tanta emoció, és lògic.
TRACA FINAL
La temporada 2009 ha estat la millor del història de la colla, i els números ho confirmen. Al web oficial de la colla podeu trobar totes les estadístiques que vulgueu. En el rànquing que elabora webcasteller, els CSF hem millorat dos posicions respecte l'any anterior, hem pujat de la posició 43 a la 41, amb 2956 punts, 1403 punts més que fa un any, i amb el 4 de 7 com millor castell de la temporada.
També ha estat la millor temporada per la junta de la colla. El seu castell de 7 ha sigut el nou local, la junta actual ha finalitzat una feina que venia d'anys anteriors. Vull felicitar de tot cor a tots els que, en qualsevol moment, han treballat aquest tema. A tots ells, estiguin o no estiguin a la junta actual, estiguin o no estiguin en la colla, moltes gràcies. Per fi ens podrem rentar els peus com Déu mana.
Afortunadament la junta del 2010 tindrà un repte molt important, la colla creix, i això significa més sensibilitats diferents dins del nostre grup. Per això serà molt important que els actes no castellers, com la calçotada o el sopar de nadal, es pensin com una forma de estrènyer els llaços d'amistat entre castellers. També tindrà que estar molt alerta a les comunicacions dins la colla. Encara que s´ha millorat molt (facebook, e-mail, web) queda camí per fer, i això ens implica a tots.
El 2009 ha sigut l'any de les 12 Torres, cada vegada són més músics i cada actuació sonen millor, i a més el proper any estan de celebració. Per això la colla els hi ha d'ajudar en tot el que organitzin, perquè formen part de la colla, i perquè són un orgull per la colla de l'eixample.
En l'aspecte casteller aquest ha sigut el gran any de la tècnica actual, que fidel als seus principis es renovarà aquest 2010. Penso, i això és una opinió molt personal, que l'èxit de la tècnica actual es deu a la credibilitat que tenen en Marc i en Joan. El primer té la capacitat de connectar amb el jovent de la colla, i el segon viu el fet casteller amb una intensitat admirable; a més han sabut envoltar-se d'uns col·laboradors fidels que estan sempre al peu del canó. Per això la nova tècnica tindrà que treballar molt. El nou cap de colla es trobara amb els típics problemes de les colles petites, es queixarà de que manca gent als assajos i demanarà a TV3 que dediqui una Marató per aconseguir més canalla per les colles castelleres, i per si fos poc tindrà que competir amb la memòria de dos anys espectaculars. Estic segur que entre tots s'ho posarem molt fàcil, perquè fer castells és l'únic que ens uneix al 100% de nosaltres, i és molt maco fer-los amb els Castellers de la Sagrada Família.
VANO DE 5:
VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!
Amb la temporada castellera finalitzada res millor per recordar aquest any meravellós que el tradicional sopar de nadal de la colla.
Enguany els torns de feina m'han permès assistir-hi, i tot i arribar esgotat reconec que m'ho he passat molt bé.
Per segon any el sopar de nadal l'hem celebrat al bar del centre cívic de la Sedeta. El pica-pica ens ha servit per anar trencant el gel, i mai millor dit doncs el fred era molt viu al carrer. Amb un tall de pernil per aquí i un got de cervesa per allà l'ambient s'ha anat engrescant fins que ha arribat l'hora de que la canalla fes cagar el Tió.
Després va arribar el moment de les actuacions que alguns voluntariosos membres de la colla ens van oferir a tots els altres. Primer la canalla ens va oferir una torre a l'escala, què es va descarregar amb molt esforç però sense problemes. Tot seguit va ser el torn del consell d'ancians que ens van oferir el seu ball gamusino casteller. I finalment el jovent dels Castellers de la Sagrada Família ens va oferir dos actuacions musicals de molta alçada i uns divertidíssims i emocionants vídeos que recollien el millor d'aquest any.
Va ser un punt final molt divertit per a una temporada memorable, en especial les actuacions finals amb les quals vam riure molt, i que dir dels vídeos que no només van arrencar les rialles de la colla, també ens van emocionar a tots. Menció especial per al vídeo dedicat al nostre estimat cap de colla, a nosaltres ens va fer xalar, ell suposo que el guardara sempre en la seva memòria.
BON NADAL I FELIÇ 2009 US DESITGA UN CASTELLER I GEGANTER DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!!
Aquest diumenge 13 de desembre del 2009, el grup de grallers i tabalers les 12 Torres han tornat a participar a la 2ª Cantada Popular de Nadales a l'espai 210, juntament amb Carles A. Tort de l'Escola de Música Accent que ens ha fet cantar a tots amb l'acompanyament del seu teclat.
Digui el que digui el calendari, al barri de la Sagrada Família l'hivern comença amb la inauguració del pessebre monumental que l'espai210 munta cada any. Enguany encara ha fet més fred que l'any anterior, a més la pluja que tímidament ha fet acte de presència durant l'actuació estava congelada. Tot i l'ambient gèlid m'ha sorprès veure com molts més veïns que l'any anterior s'han acostat a l'interior de l'illa Flora Tristán per gaudir de l'acte.
La cantada no ha sigut gaire llarga, ja que érem massa gent per cantar a dins del local, i feia massa fred per estar gaire temps fora. Així que després d'escoltar lo bé que toquen les 12 Torres i lo molt que desafinàvem alguns, tots ens hem apropat cap a la taula on es repartia la xocolata desfeta que ens ha escalfat el cos mentre xerràvem animadament els uns amb els altres.
Tot i que avui ha sigut un matí molt maco, m'ha entristit no veure més participació de membres "no músics" dels Castellers de la Sagrada Família. La actuació dels grallers i tabalers de la nostra colla no n'ha tingut suficient ressò entre el nostre grup i les 12 Torres avui han actuat una mica òrfenes. La música és una part molt important del món casteller, i la nostra colla s'enorgulleix dels seus grallers i tabalers i de com animen cercaviles i finals d'actuacions, fent-nos ballar a tots. És per això i per que encara em recordo de quan havíem de pagar a músics professionals perquè ens fessin el toc de castells que penso que la colla té que recolzar amb molta força la seva ànima musical, el grup de grallers i tabalers les 12 Torres.
Interpretació de la nadala Rabadà:
Visca la colla de grallers i tabalers les 12 TORRES!!!
Fer castells un dimarts al vespre no es un fet gaire habitual al mon casteller, i si li afegim l'ambient nadalenc d'avui es converteix en un fet totalment atípic, doncs aquesta ha estat l'actuació d'avui.
Aquest 8 de desembre del 2009 els Castellers de la Sagrada Família havíem estat convidats pels Castellers de Castelldefels ha participar a la seva diada. Aquesta actuació ha sigut l'última de la temporada i, per tant l'última del Marc Trilla com a Cap de colla, fet que marca un punt i seguit a l'historia de la colla. A ningú se li escapa que aquests dos últims anys han sigut els millors de la nostra família, i es mereixen un resum profund que penso escriure pròximament.
Pel que fa a la jornada d'avui només hem pogut portar a plaça 74 camises, que tot i ser un nombre més que respectable tenint en compte que era el final d'un llarg pont, no ens ha permès fer una actuació més lluïda. 3 de 6, 3 de 6 amb agulla, i 4 de 6 per tancar una pàgina brillant dels CSF. Tots els nostres castells s'han descarregat sense problemes a més de dos pilars de 4.
Desgraciadament no sóc coneixedor de l'història de la colla amfitriona, però pel que m'han explicat és una colla que esta vivint una renaixença després d'uns temps difícils i un passat de castells de 7. Avui els grocs han fet una millor actuació que l'últim cop que vam compartir plaça amb ells; em recorden una mica a nosaltres ara fa uns anys, són pocs però amb molta empenta i estic segur que aviat tornaran al camí de les estructures de 7.
Després dels pilars de comiat i d'un pilar al balcó dels Castellers de Castelldefels, tots plegats ens vam dirigir en cercavila cap al seu local social. Els nostres grallers i tabalers es van encarregar d'animar la caminada amb la seva excel·lent música, i un cop vam començar el pica-pica va continuar el bon humor i la germanor entre les colles. Moltes gràcies castelldefelencs!!!!
VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!
Resum:
Castellers de Castelldefels
p4, id3de6, 4de6agulla, 3de6, id2de6, ip5, p4 al balcó
Aquest diumenge els Castellers de la Sagrada Família hem fet la sortida somiada per la canalla. La colla ha estat present en els actes d'inauguració de la Plaça dels Somnis al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Aquest emblemàtic indret de la ciutat de Barcelona, de 108 anys d'antiguitat, ha estat objecte en aquests últims anys d'una profunda remodelació que finalitzava avui amb l'inauguració d'una nova plaça dins del parc.
Per commemorar el punt final a una inversió de quatre milions d'euros en el parc d'atraccions de la ciutat comtal, la direcció del parc ha organitzat una festa que desgraciadament, per culpa de les inclemències del temps, ha estat una mica deslluïda.
Després d'una tardor calorosa i seca a la nostra ciutat, avui el dia s'ha llevat ennuvolat i fred, i clar a 500 metres d'alçada el fred encara era més viu. Per això abans de començar l'actuació els CSF no hem dubtat de fer pinya per entrar en calor.
Un cop hem arribat a la plaça a on actuàvem ens hem hagut d'enfaixar, una tasca normalment rutinària, però avui molt feixuga per culpa del fred. Amb nosaltres han format part de l'acte un grup de música tradicional (sento no recordar el nom però és que han hagut de deixar de tocar per culpa de la pluja), els Bastoners de Barcelona, i els Geganters de Sarrià. Tot i les quatre gotes de pluja que han caigut, la majoria de nosaltres hem pogut demostrar les nostres habilitats al poc públic assistent i a les autoritats de la ciutat.
La festa ha estat presidida pel Sr. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, que juntament amb la regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi, la Sra. Sara Jaurrieta, ens han dirigit unes paraules abans de descobrir el nom de la nova plaça, que ha estat escollit per participació popular entre els usuaris del parc. Un moment tan solemne ha estat honorat per un pilar de 4 aixecat per sota de la colla de l'eixample.
Un cop finalitzada la festa uns quants castellers ens hem quedat a gaudir del parc, tot i la meteorologia adversa. Moments de relaxació i rialles a les atraccions del parc fins que ha sigut el moment de tornar a casa.
Aquest dissabte 28 de gener del 2009 és un d'aquells dies en que s'entrecreuen els camins dels Castellers de la Sagrada Família, els Geganters de la Sagrada Família i la resta d'agrupacions de cultura popular del barri de la Sagrada Família que vulguin compartir els seus deures i drets envers l'ús del nou Centre de Cultura Popular i Tradicional del barri de la Sagrada Família.
Aquest nou local ubicat al Passatge de Sant Pau , 16 (davant l'antiga porta d'urgències de l´Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), havia sigut llargament reivindicat per les colles de cultura popular del nostre barri. Tot i que contàvem amb l'espai 210 com a espai sociocultural, mancava un local gran i alt per als diferents usos que se li puguin donar.
És per això que quelcom tan desitjat es tenia que inaugurar amb tota la solemnitat possible, i així ha estat.
El matí ha començat amb una obligada cercavila amb inici a la biblioteca del barri, lloc de descans habitual dels gegants i la Farfolla, i final al nou centre. A més dels gegants i la Farfolla, han acompanyat el seguici els Trastokats, els Bestialots Espurnats, i algunes camises verdes. En arribar ens esperava l'AssumptaEscarp i Gilbert, regidora del districte de l'Eixample, amb veïns del barri i la resta dels CSF. Abans de tallar la cinta inaugural els Castellers de la Sagrada Família hem aixecat un pilar de benvinguda per rebre a tots els presents.
Un cop tallada la cinta inaugural tothom que ha volgut ha pogut visitar el nou equipament del barri, i ha sigut convidat a una xocolata amb melindros. Després d'uns breus parlaments del President dels CSF, de l'AssumptaEscarp i d'en Jordi Portabella (president del grup municipal d'ERC a l'ajuntament de Barcelona) un polític molt compromès amb el barri de la Sagrada Família i amb la cultura catalana, l'ambient al nou Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Sagrada Família s'ha tornat molt festiu, amb molta música, i balls protagonitzats pels gegants, la Farfolla, i els més animats dels assistents a l'acte.
Finalment als gegants els hi ha entrat sed de tant ballar i tanta festa, així que han decidit convidar-nos a una cervesa al Frankfurt l'Estanc, propietat del nostre estimat cap de colla dels Geganters de la Sagrada Família.
Aquest cap de setmana els Castellers de la Sagrada Família teníem una sortida molt especial, era la nostra primera actuació a la Catalunya Nord. Tot i que la actuació ha sigut aquest diumenge 22 de novembre, gran part de la colla va decidir aprofitar l'ocasió per passar el cap de setmana junts a la casa de colònies Can Tallada de Garrigàs a pocs quilòmetres de la frontera amb França. Desgraciadament, per compromisos familiars, no he pogut assistir però per les cares que feien aquest matí s'ho devien passar molt bé!!!
La resta de la colla hem sortit de matinada i les hores d'autocar s'han aprofitat per dormir. Després d'un esmorzar revitalitzador ens hem trobat a la frontera amb la resta de la colla i tots junts hem continuat cap a Céret, un petit poble capital del Vallespir conegut per les estades del pintor Pablo Picasso i pel seu Museu d'Art Modern.
Abans de començar la diada castellera els nostres amfitrions, els Angelets del Vallespir, ens han portat de cercavila per la petita vila, i tot i que no hi havia gaire gent pels carrers la música i el ball no han faltat entre els castellers. La diada Castellera ha tingut lloc a la plaça Pablo Picasso amb poca presència de gent però amb molt bon ambient entre les colles participants, a més dels CSF i de la colla local, han participat a l'acte els Castellers d'Altafulla.
Avui els CSF hem portat a plaça més de 110 camises, el que fa d'aquesta sortida la més nombrosa de l'història de la colla, tot i aquest fet, per prudència, la tècnica va decidir no intentar el 4 de 7 amb molt bon criteri, ja que com es va demostrar no estàvem en el nostre millor moment de forma. Suposo que la festa del dia anterior va passar factura a l'endemà, i que estem a final de temporada i costa mantenir la concentració en totes les actuacions que fem, però el que és cert que aquest diumenge hem patit molt per descarregar castells que estem molt habituats a fer.
Després d'un intent de 5 de 6 la tècnica va decidir reestructurar tot el pla de la diada, i intentar castells més fàcils. Aquesta decisió es va demostrar molt efectiva, doncs vam descarregar un 3 de 6, un 3 de 6 amb agulla, un 4 de 6, i finalment un magnífic pilar de 5 a la ronda dels pilars de comiat. Els castells es descarregaren amb molta dificultat, en especial el 3 de 6 amb agulla, tot i això el bonic pilar de 5 final ens va deixar a tots un molt bon gust de boca.
Els Angelets del Vallespir, tot i no ser gaires camises han descarregat una bonica torre de 6, que demostra que son pocs però amb moltes ganes. Els Castellers d'Altafulla tampoc eren gaires camises però també han descarregat una torre de 6 que m'ha provocat una mica de sana enveja. Per finalitzar la diada castellera, després dels pilars finals, hem descarregat un 3 de 6 de germanor per demostrar el bon ambient entre les colles.
Després de fer castells sempre es té gana, és per això que els nostres amfitrions ens han regalat un abundós i saborós dinar fred i dempeus que ha sigut molt divertit, per si fos poc els blaus ens han obsequiat amb una preciosa escultura a cadascuna de les colles convidades. Merci Angelets!!!!
No vull finalitzar aquesta crònica sense parlar de la tècnica. Aquest grup de castellers entusiastes i sacrificats, i que pròximament tindrà canvis significatius, han decidit començar ha acomiadar-se, pel que es pot llegir en els seus missatges. Doncs bé, que sàpiguen que aquests dos últims anys la colla ha gaudit d'una millora increïble, no només en l'apartat tècnic, si no també en el magnífic ambient de companyonia aconseguit, això diu molt del nivell humà dels nostres tècnics. Per això desitjo que aquells que pels motius que siguin, deixen de formar part de l'equip tècnic, ens continuïn regalant amb la seva presència als assajos i actuacions, amb les mateixes ganes i assiduïtat que com fins ara, doncs encara els necessitem per continuar fent gran la nostra colla.
Per últim, ara si, no vull oblidar-me dels grallers i tabalers de la colla, que avui han fet doble torn de feina, sou els millors!!!
VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!
Després de tanta emoció castellera, aquest diumenge el protagonisme era per la colla Gegantera de la Sagrada Família.
Portar un gegant és molt divertit, és difícil i cansat, i s'ha de ser molt responsable amb el que fas, però l'ambient és molt més relaxat que el d'una diada castellera. Durant la cercavila les bromes i els acudits es barregen amb el ball i la música, i tot i la concentració que s'ha de mantenir per estar atent a que la gent no es faci mal amb el pas de les figures de més de 50 quilograms de pes i de més de 2 metres d'alçada, les rialles i els moments de rauxa sovintegen al llarg del camí.
Avui m'he llevat feliç, sabia que riuria molt i no m'he equivocat. De bon matí hem anat arribant a la plaça dels Jardins d'Elx. Mentre muntàvem els gegants, els equips de neteja recollien les restes de la gresca de la nit anterior. Un cop plantats els gegants vam ser ha esmorzar, com sempre els amfitrions havien parat una taula ben farcida d'embotits amb pa amb tomàquet, una caixa de rebosteria i tota mena de begudes. L'esmorzar ha sigut el toc d'inici de la festa, mentre les viandes desapareixien de la taula els membres de la colla xerraban i reian animadament.
Una vegada hem acabat de recollir la taula de l'esmorzar, tots hem sortit a la plaça, i hem pogut veure com ja estava neta i llesta per la arribada de l'alcalde de Barcelona i la regidora del districte de la Sagrera, que molt gentilment han saludat a tots els participants a la cercavila que s'han trobat pel camí. Són temps obscurs pels polítics i la seva tasca, és per això que no em sembla malament que en ocasions com la d'avui intentin apropar-se a la gent i oferir la seva cara més amable. No sóc dels que pensa que tot ho fan malament i que tots estan corromputs pel poder, però si penso que han d'expiar els seus pecats i apartar les pomes podrides per tornar a recuperar la confiança d'un poble ferit.
Després d'enfaixar-nos ha començat la cercavila, avui la colla portava la música de les grans ocasions, no només hi havien molts grallers i tabalers, també disposàvem de dos tarotas, un sac de gemecs, un tamborí (timbal petit i allargat que es porta penjant del braç i que es sol tocar amb una sola baqueta anomenada broqueta) i un flabiol (instrument de la família de les flautes que es toca amb una mà mentre amb l'altre es toca el tamborí).
Tot i ser a mitjans del mes de novembre avui ha fet molta calor. Això ha fet que força gent sortís a gaudir de la cercavila, però també ha fet que els portadors haguem suat de valent durant el llarg recorregut. No obstant hem ballat tot el que les forces ens han permès i amb molt bon ambient hem arribat la plaça de Masadas on ha tingut lloc la entrega d'obsequis a les colles participants i el tradicional ball final.
La crònica de la diada d'avui serà una mica diferent, amb quasi totes les fotografies ...en blanc i negre, el motiu ho sabreu al final de l'article.
Aquest diumenge 8 de novembre tocava actuar a la diada dels nostres amics de Poble Sec, igual que l'any passat l'actuació es feia al Carrer de Blai, i enguany també feia fred. Tot i així els 87 castellers de la Sagrada Família volíem oferir als nostres amfitrions la millor actuació possible. Tristament no hem pogut tornar a provar el 4 de 7, això resta per més endavant.
Per la nostre colla també era molt important ajudar als blaus a una gran diada, doncs ells sempre han estat molt generosos amb nosaltres, així que tots estàvem molt concentrats per fer nombroses pinyes i a fe de Déu que ens ha sortit bé.
El primer castell que hem descarregat, després dels pilars de benvinguda, ha sigut la torre de 6. No em canso de repetir que aquesta és la estructura de castell que més m'agrada, per fer-la és molt important que pugi ràpida, sense sotragades fortes i no les hi ha hagut, hem descarregat el 2 de 6 sense problemes.
Per segona ronda hem escollit fer el 5 de 6, amb l'estrena del Lorenzo com enxaneta d'aquest complicat castell. El nostre noi ha superat els dos acotxadors sense problemes i hem pogut descarregar el castell al primer intent.
El nostre últim castell ha sigut un 4 de 6 amb agulla descarregat sense problemes.
Pel que fa als Castellers de Poble Sec la seva diada era, lògicament, molt important. Volien fer el seu primer 5 de 7, una tasca molt gran per a una colla que no fa gaire que va començar a fer castells d'aquesta alçada. Els nervis, tot i ser lògics, han passat factura amb dos intents de 4 de 7 amb agulla no gaire reeixits. Calia refredar els ànims i res millor que un 3 de 7 descarregat sense problemes. Amb les piles recarregades i un encoratjador discurs de la cap de colla els de Poble Sec han decidit provar el 5 de 7. No he pogut veure el castell, ja que estava en la pinya amb el cap enfonsat a l'esquena del meu company i donant tot el pit que podia, però ha hagut de sortir molt bé perquè encara no havíem acabat de descarregar-lo que ja ho estàvem celebrant. El 4 de 7 descarregat dels blaus ha servit com brillant punt final de la seva diada. Felicitats!!!!!
Els Castellers de Castelldefels vénen d'una llarga aturada, si no ho tinc mal entès, i això s'ha notat, poques camises amb molts ànims. Han provat de fer un 3 de 6 i un 2 de 6, però no ha pogut ser. Estic segur que amb una mica més de temps i més gent aviat aconseguiran millors resultats.
Avui només hem portat tres grallers a plaça i fins i tot en el 4 de 6 amb agulla el Victor ha abandonat a la María i l'Arantxa per pujar per primer cop a plaça!!!! Moltes felicitats a les nostres gralleres que han bufat sense problemes demostrant la seva profesionalitat, i moltes felicitats al carallot del Victor pel seu primer castell. Una abraçada campió.
La diada ha finalitzat amb molts pilars, un pilar de 4 dels grocs, el nostre pilar de 5 (i van quatre aquesta temporada), i un pilar de 5 amb 5 pilars de 4 dels amfitrions que ja son una colla gran.
No m'he pogut quedar a l'escudella a que ens conviden els nostres amics de Poble Sec doncs tenia convidats a casa, però segur que ha sigut molt ben rebuda pels meus companys. Gràcies i un cop més felicitats.
Per últim us vull recomanar una nova secció de la pagina oficial dels CSF, la secció es diu ... en blanc i negre i esta escrita pel Xesco. Sóc dels que penso que per saber qui ets i a on vas ha de tenir molt clar d'on véns, i res millor per conèixer el passat casteller que ... en blanc i negre que repassa l'historia castellera sense oblidar-se del present i del futur de la nostre activitat. Felicitats Xesco!!!!
Per fi la colla Gegantera de la Sagrada Família ha tornat a l'activitat després de l'aturada nadalenca. La primera cercavila del 2010 ha sigut a la Trobada de Gegants i Capgrossos de la Festa Major de Sant Vicenç de Montalt. Aquesta bonica població del Maresme ens ha rebut, molt d'hora pel matí, amb fresca i un sol esmorteït que amenaçava una pluja que finalment no ha arribat.
La Tafanera
del.icio.us
Un casteller i geganter de les colles de la Sagrada Família.
