VIIè Aniversari dels Castellers de la Sagrada Família - 2009 (II)
Ha tocat 7!!!! Set anys després del naixement dels Castellers de la Sagrada Família, la colla de l'eixample hem descarregat el nostre primer 4 de 7. Fa un any ja ho vam provar i no ens va sortir bé, i hem patit molt per recuperar-nos, però avui ho hem aconseguit, hem plantat a la nostra casa el primer castell de set de la nostra història.
Per poder complir aquest somni hem hagut de portar a plaça 140 persones, inclosos uns inestimables reforços dels Castellers de Barcelona i els Minyons de l'Arboç, a més de la generosa ajuda dels Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Badalona. Moltíssimes gràcies a tots!!!!!
Amb aquest castell la colla deixa enrere una historia difícil, fins i tot hi ha hagut moments en que la supervivència de la colla penjava d'un fil, per acabar-ho d'adobar fa un any, quan havíem consolidat els castells de 6 i vèiem possible fer el pas als castells de 7, una maleïda caiguda va fer créixer el dubte en les nostres possibilitats. Però amb molt d'esforç, els caps de colla Marc Trilla i Joan Jutglar (2), secundats pel seu equip tècnic, i envoltats per la junta presidida pel Lluís Subirana, ens han conduït a assolir aquesta fita que obre un futur meravellós per nosaltres.


La diada ha començat molt d'hora, a les 8 del matí el grup de grallers i tabalers 12 Torres ha despertat el barri amb les Matinades. Més tard, a les 11 ha començat la cercavila cultural del barri, amb la Farfolla, els Gegantons de la Escola Sagrada Família, i els Gegants de la Sagrada Família. Un munt de grallers i tabalers de totes les colles ens han delectat amb les seves músiques, mentre les figures baixaven alegrement per l'avinguda Gaudí. L'ambient no podia ser més maco, el sol ha sortit amb força però sense molestar, i els veïns i turistes han gaudit amb la festa. Un cop al Temple de la Sagrada Família totes les figures han fet el seu ball aconseguint forts aplaudiments d'un carrer Marina ple de gent. Tot seguit ha començat la diada castellera.

Després dels tradicionals pilars de benvinguda ens tocava començar a nosaltres. I per començar el nostre plat fort, el 4 de 7. Per mi ha sigut una molt bona elecció, fer el castell més difícil amb totes les forces intactes.
Els nervis es podien mastegar, i els discursets de l'Albert i del Marc no han ajudat ha apaivagar-los. El cor m'anava a cent, no podíem tornar a caure, aquest cop sortiria tant si com no. La primera pinya l'hem hagut de desmuntar per què s'ens ha girat, més nervis. El segon cop tot ha anat més suau, però no havíem tancat pinya que jo ja no podia respirar de l'emoció, tots els dubtes m'han vingut al cap; però quan ha començat el toc de castells he pogut deixar la ment en blanc i concentrar-me en aguantar, fins que he sentit al Xesco queixar-se de que el castell pujava lent, una altre cop els nervis i la falta d'aire. Tot i així uns instants després sentia que el castell estava carregat, la descarrega es preveia difícil, però en aquest moments se m'han esvaït els dubtes, aquest era el nostre primer castell de 7 i el descarregaríem. I així ha estat, tot i que hem hagut de suar i patir el 4 de 7 s'ha descarregat entre els crits d'ànim que ens donàvem els uns als altres. Després ha vingut la bogeria, abraçades, petons, llàgrimes. Com sempre però a l'alçada d'un 4 de 7, un pis més de emocions.

Aquest any les colles convidades a la nostre diada eren del més alt nivell. A més són colles germanes a les quals els devem molt, doncs sempre han col.laborat amb nosaltres en tot el que han pogut. Els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Badalona han fet una actuació immillorable plantant cadascuna de les colles 3 castells de 7 a plaça que ens senyalen el camí que tenim que seguir. Els blaus i els grocs ens han ajudat molt en totes les nostres pinyes i nosaltres els hi hem tornat l'esforç. El bon rotllo ha estat present tot el matí.

La resta de la nostre actuació ha continuat amb castells més petits, primer un 5 de 6 molt segur tot i estar encara sota els efectes de l'èxit aconseguit. Després un 4 de 6 amb agulla que ha servit per fer pujar moltes cares noves. Tots dos castells carregats i descarregats amb solvència, i a per el segon plat fort de la nostra actuació, el vano de 5.

El vano de 5 és un construcció formada per tres pilars, un pilar central de 5 flanquejat per dos pilars de 4. Quan em vaig assabentar de que faríem el vano de 5 em va semblar una mica agosarat. Tot just havíem fet dos pilars de 5 i ja dividíem les nostres forces per fer dos pilars més simultàniament. Potser era una mica de rauxa després de dos anys de molt de seny per part de la nostra Tècnica. Amb molta prudència es va decidir que faríem el nostre vano abans del pilars de Gràcia i Badalona per poder tenir la seva ajuda en les nostres pinyes. Tot i el cansament i la dificultat el vam descarregar amb un altre esclat d'alegria de tothom. No m'ho podia creure, havíem finalitzat una diada perfecta. Cap caiguda, cap castell desmuntat, gent feliç, somrient... tanta felicitat només podia acabar amb el nostre cap de colla remullat al llac de la plaça Gaudí!!!

Evidentment en Marc no va caure sol a l'aigua, va arrossegar a tots els que va poder deixant a molta gent de la colla tota xopa, encara que ningú tan xop com ell. El jovent va començar a pintar les cares i els cabells de tothom. Tots estàvem en èxtasi, encara es feien abraçades, petons, la gent xerrava, reia, i treballava, s'havia de muntar el pica-pica, organitzar les taules per la paella, i fer d'amfitrions de les colles convidades.
El dinar va servir per comentar la jugada, i per agafar forces. Em va semblar que tant esforç i tantes emocions ens passaven factura. Després d'unes paraules del nostre emocionat i remullat cap de colla, el refredat, del qual m'havia oblidat, em va recordar que era hora d'anar cap a casa. Encara quedava feina per fer.






Només resta donar un cop més les gràcies a tothom qui ha fet possible una diada tan feliç i tan plena de sentiment. Gràcies a amics, veïns, reforços de Barcelona i l'Arboç, colles convidades; i gràcies a tots i cadascun dels membres de la nostra colla, sou collonuts i m'encanta fer castells amb vosaltres. Després d'escriure una de les pàgines més maques de la nostra historia ara s'ens obre la porta a un futur immillorable. Tot i que aquest any és ja el millor any de la colla encara resten diades a fer, hem de continuar treballant com fins ara, si ho continuem fent així no hi haurà qui ens aturi. Felicitats colla!!!!!!


4 DE 7 DELS CSF:
Resultats:
![]() |
Castellers de la Sagrada Família | p4, 4de7, 5de6, 4de6a, vano de 5 | ||
![]() |
Castellers de Badalona | p4, 4de7a, 5de7, 4de7, p5 | ||
![]() |
Castellers de la Vila de Gràcia | p4, 4de7a, 5de7, 3de7, vano de 5 |
VISCA LA COLLA CASTELLERA DE LA SAGRADA FAMÍLIA!!!!







La Tafanera
del.icio.us
Realment la crònica més emocionant que has escrit, has sabut transmetre tot el sentiment i joia de la diada. Enhorabona!
Marc Trilla — 19-10-2009 - 11:40:22 GMT 1
És fàcil emocionar-se amb aquesta colla, i gràcies a tu per creure en nosaltres.
EntidadQ — 19-10-2009 - 16:55:25 GMT 1